Magnesita fusionada amb cristalls grans

Magnèsiaés una de les matèries primeres per als refractaris. També coneguda com a matèries primeres refractàries de magnesia, es refereix a matèries primeres amb MgO com a component principal i periclasa com a fase cristal·lina principal. La magnesia es pot dividir en dues categories: magnesia sinteritzada i magnesia fosa. Avui, un fabricant de magnesia resumirà breument la magnesia sinteritzada i la magnesia fosa.

Sinteritzatmagnesiaés un bloc sinteritzat obtingut calcinant mineral de magnesita natural MgCo3 a alta temperatura, i després triturat i cribatjat. O la matèria primera d'òxid de magnesi obtinguda mitjançant la sinterització total de l'hidròxid de magnesi fet d'aigua de mar o salmorra a 1450-1900 graus. En termes generals, la magnesia sinteritzada es refereix al producte obtingut per calcinació de magnesita com a matèria primera. Com que la temperatura de sinterització de la magnesita és alta i el grau de sinterització és bo, la magnesia sinteritzada també s'anomena magnesia cremada. El magnesi és diferent. És la matèria primera per produir maons de magnesi ordinaris i refractaris sense forma.

Magnesia fusionadaés una matèria primera de magnesi formada per la fusió de magnesita natural,{0}}pols de magnesia cremada lleugera o magnesia sinteritzada en un forn d'arc elèctric a una temperatura elevada de 2750 graus. A causa de la seva força, resistència a la corrosió i inercia química, és millor que la magnesia sinteritzada. La periclasa té grans de cristall, estructura compacta, bona resistència a l'escòria i una excel·lent estabilitat de volum a alta temperatura. Cada cop està substituint més la magnesia sinteritzada en els refractaris de magnesi i-carboni. És una bona matèria primera per a maons bàsics d'-alta qualitat, productes que contenen carboni- i materials refractaris sense conformar.

Quanmagnesitaes calcina a 700-950 graus, tot el diòxid de carboni s'escaparà i la magnesia resultant és suau, porosa, solta i fàcil d'aglomerar (també anomenada magnesia càustica), que no es pot utilitzar per a la fosa. La magnesia utilitzada per a la fosa ha de ser l'anomenada magnesia cremada que ha estat calcinada a 1550-1600 graus. Després de la calcinació a alta temperatura, la magnesia cristal·litza formant periclasa, les partícules són denses i dures i no s'hidraten, de manera que ja no es produeix la contracció. En cas contrari, quan s'utilitza com a sorra del nucli, les peces de fosa són propenses als porus, i quan s'utilitzen com a recobriments, el recobriment és propens a esquerdes.